El primer que vaig pensar en rebre l’encàrrec va ser: si parlem de joc, vull que el fet lúdic formi part del procés creatiu des del minut zero! Així que em vaig posar a jugar amb el concepte joc. Em vaig preguntar, què em suggereix? Espontani, alegre, lliure, plaer… Què implica? Persones, moviment, emoció, acció. Jo mateixa m’havia posat en acció i em sentia plena d’energia!
Amb aquesta emoció al cos, el record em va portar de viatge a la meva infància, a la fira del meu poble, a Málaga. M’apassionava jugar amb les càmeres de joguina, aquelles de les quals en sortia un ninotet quan disparaves la foto. Reia sense parar amb aquella broma senzilla, aquell truc, aquella sorpresa!!
I en aquell instant vaig pensar en la bonica història de la càmera Polaroid. Sabeu com va ser creada? En una època en que calia portar el carret fotogràfic a revelar i esperar uns dies per rebre les fotos que havies fet, una nena de tres anys d’edat, li preguntà al seu pare sobre el motiu d’aquella espera. Perquè no podia veure al moment la fotografia que li acabava de fer? Aquella pregunta innocent, va inspirar al seu pare, el químic d’estats units Edwin Herbert Land, a inventar al 1947 la primera càmera instantània de la història, la “Polaroid Land Model 95”.
Per això no podia imaginar un suport millor per a les postals de celebració del Dia Internacional del Joc, que la fotografia Polaroid. Per la seva espontaneïtat i la innocència de la nena que en va inspirar la creació.
Visca el joc!
Belén Martín Vázquez
