Sortir a jugar al carrer sembla cada cop una missió més èpica. Ho va ser durant la pandèmia, en què se’ns va aïllar a casa, i els únics amb permís per sortir a passejar eren els gossos. (No oblidem que el nostre país va ser un dels més restrictius envers els infants en aquest sentit.) També ho és perquè els carrers s’han tornat perillosos per la contaminació, els atropellaments de cotxes, motos, bicis i patinets i la por que algú faci mal a les nostres criatures.
A l’Observació general núm. 17 (2013) sobre el dret de l’infant al joc (article 31), el Comitè dels Drets de la Infància ens diu: “Per joc infantil s’entén qualsevol comportament, activitat o procés que inicien, controlen i estructuren els mateixos infants; té lloc on i quan en tenen l’oportunitat. […]”. Podem privar els infants, i privar-nos, com a societat, de les oportunitats que ens ofereix l’espai públic a l’aire lliure?
L’ànima del joc és revolucionària perquè ens fa persones lliures i apassionades, però, sobretot, perquè ens fa persones capaces de llançar-nos a conquestes èpiques com la de transformar el món, sense esperar res més a canvi que el plaer d’intentar-ho. Això ho tenen molt ben après al col·lectiu de Revolución Basada en Juego i, com diuen, “la revolució serà lúdica o no serà”.
Revolucionem el Dia del Joc sortint al carrer a jugar, amb o sense permís?
Imma Marín, Presidenta d’IPA Spain
Fes clic aquí per llegir el missatge de la Dra. Freda Kim amb motiu del Dia del Joc 2022.