JUGAR ÉS UN DRET

Sí, sí, de veritat: jugar és un dret. Tenim assumit que els drets de la infància són coses com dret a una llar, a l’alimentació, l’educació.. però com és que també tenen dret a jugar?, tant important és?! Doncs resulta que sí: l’article 31 de la Convenció dels Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea de les Nacions Unides del 20 de novembre de 1989així ho recull.

Jugar és un dret, fonamentalment, perquè la vida dels infants no es pot concebre sense joc. Jugar és l’activitat principal de la infància i respon a la necessitat humana de mirar, tocar, tafanejar, experimentar, inventar, imaginar, comunicar, crear, somiar … És un impuls primari que ens empeny des de petits a explorar i estimar el món que ens envolta, possibilitant un creixement sa i harmoniós del cos, la intel·ligència, l’afectivitat, la creativitat i la sociabilitat. Si necessites més arguments, aquí en tenim un grapat.

Així doncs, jugar és un dret per als infants, però… i què passa amb als que ja hem crescut? Per als adults, jugar és un indicador de salut ffísica i mental, i estimula la capacitat de gaudir de la vida i el moment: posar el nostre cervell a jugar es obrir la ment a la creativitat, obrir el cor al misteri i la bellesa.

I doncs, t’apuntes a jugar amb nosaltres?